dimecres, 3 de setembre del 2008

Nit

Els llums de la casa del poble són molt esmorteïts i com que els mobles són foscos encara sembla tot més llòbrec. El padrí Cirilo està al menjador amb el Jordi, jugant amb els cotxets damunt l'hule de la taula, perquè la padrina Dolors ja els ha avisat que no la ratllessin amb les rodes dels cotxets. Jo estic amb ella a la cuina, normalment voldria estar amb en Jordi jugant però aquí al poble m'agrada estar a la cuina, perquè té molts llocs diferents per explorar.


Hi ha la pica de pedra i l'escorreplats amb plats de terrissa marrons i dibuixos de flors grogues, tot seguit hi ha el que la padrina Dolors en diu la cuina econòmica, amb unes portelles a sota per on abans hi posaven carbó. Com que està net m'hi deixa jugar i m'agrada fer servir les portelles amb les seves portes de ferro colat com petits armaris per deixar les eines de fireta, però només la part del davant, més endins fa por, és fosc. Al costat, arrambada a la paret hi ha la cuina de gas, nova, amb la bombona de color blau i després la xemeneia, amb els ferros penjant i el tres peus. És una xemeneia divertida i t'hi pots ficar dins perquè és un graó que arriba a mitja cuina i una caputxa per on marxa el fum. La padrina Dolors em diu que de tant en tant entra algun xut per la xemeneia i espanta a tothom. Un xut és una òliba petita, que diuen que fa xuuuut. Miro amb una certa prevenció, no fos cas que sortís el xut i m'espantés.


A l'altre costat de la xemeneia hi ha la taula de la cuina, amb dues cadires i, al costat, hi ha el rebost, que també fa una mica de por, perquè és a sota l'escala i els sota escales sempre m'espanten, perquè sota de les escales sempre s'hi posa el “cuarto de les patates” i és on et poden tancar si et castiguen. Són llocs foscos i plens de coses que fan molta por. Quan la mare em pregunta quines coses em poden fer tanta por, jo sempre li dic el mateix: coses.


A l'altra banda de la taula de la cuina hi ha el moble de la ràdio. És una ràdio que no funciona bé, fa sorolls, però no se sent la mariamatildealmendrosdeespañaparalosepañoles, aquest programa el sentim a casa a Barcelona quan hi ha la padrina Dolors, a ca la iaia Antònia sentim Lussessita, que és una radionovel·la que fan a la tarda d'una noia molt desgraciada que l'enganya un home molt dolent. La iaia Antònia s'asseu a cosir i em dóna un drapet, fils de colors i un didal i em fa cosir, mentre ella em fa una nina de drap o alguna disfressa i sentim la novel·la. La padrina Dolors no les fa aquestes coses perquè diu que és perdre el temps, ella m'ensenya a cosir de veritat, a fer traus i repunts i sobrefilats. No li ho puc dir a la padrina Dolors, però m'agrada molt que la iaia Antònia em faci nines de drap i que jugui amb mi i sentim la Lussessita quan vaig de vacances a casa seva.


A la ràdio de la cuina se senten xiulets i la padrina Dolors diu que és perquè és massa vella i que potser s'hi han ficat ratolins. A mi m'agrada engegar-la i veure com l'agulla es va movent quan gires la rodeta i mirar els números i comptar-los. També té botons i amb el Jordi juguem a que pilotem un coet que va a l'espai i pitgem els botons que fan funcionar la nau. El Jordi sempre dóna instruccions com si fos un pilot, en castellà, com a les pel·lícules de la tele.


Mentre la padrina Dolors fa el sopar se sent com el Jordi fa el soroll del motor dels cotxets amb el padrí Cirilo i com fa veure que xoquen, el Jordi sempre fa veure que xoquen els cotxes de joguina. També se sent el tic-tac del rellotge de paret, algun gos llunyà i el gloc-gloc de l'olla del sopar aquí a la cuina. Mentre la padrina Dolors va fent el sopar jo jugo amb la meva fireta i li vaig demanant coses per omplir cassoles i olles de joguina. De tant en tant els hi porto sopar de joguina al padrí Cirilo i al Jordi que han de fer veure que s'ho mengen i han de dir que està molt bo i que en volen més.


Quan s'acaba de fer el sopar la padrina Dolors avisa el padrí Cirilo perquè pari la taula i en Jordi i jo anem a rentar-nos les mans per sopar. Després sortirem al carrer, amb les cadires de boga, en nosaltres també en tenim unes de petites, i vénen alguns veïns amb les seves cadires i fan rotllana durant molta estona tot xerrant amb els padrins, mentre amb mon germà juguem pel carrer.


El carrer és diferent a la nit, la porta de cal Franciscot, tan amiga a l'hora de berenar es torna fosca i amenaçadora. Si mires pel forat, de l'altra banda de la fosca, se senten els grunys dels porcs que ara fan molta por, perquè sembla que s'hagin convertit en algun drac o algun lleó. La cantonada més propera és el límit màxim a que ens atrevim a arribar i per passar pel davant d'algunes portes baixem de la vorera, són portes dolentes, on s'hi amaguen dolents que no veiem, però per si de cas... Algunes nits anem a ca la Rut, una nena que s'està a casa de la seva àvia unes cases més enllà de la nostra, però no la deixen sortir a jugar al carrer perquè no volen què prengui mal. La Rut és una nena una mica fleuma, sempre tancada a casa jugant amb les seves nines, sempre neta i polida. No sap jugar a córrer, ni a acuit, ni a lladres i policies, ni a coets de l'espai, no té ni una pistola, ni un cotxet de carreres, ni un vaquer, ni cavalls. Però al carrer no podem triar gaire és ella o el Fernando i la seva àvia i la seva mamèmamèmamè.


Ens agrada molt també que surti el forner del costat de casa, ell està treballant però s'escapa a fer un cigarro de tant en tant. M'agrada perquè és un home diferent, amb els cabells blancs i els pantalons blancs i les sabatilles blanques i la samarreta blanca també, sembla un mariner que vaig veure en un conte de la Lola Anglada d'un llibre del pare, és un conte en català, el pare diu que l'he de cuidar bé, es diu El més petit de tots, i el pare diu que és d'abans de la guerra. El forner sempre ens fa broma a la canalla i li agrada fer enfadar el Jordi. A mi em sap molt de greu, no m'agrada veure la gent enfadada, em fa molta angúnia i pateixo molt, però el forner no se'n pot estar de fer enfadar el Jordi, que s'enfada tan aviat, i tots riuen molt i penso que deu estar bé, encara que a mi no m'agradi.


Quan ja és molt tard a la nit, potser la una, i al Jordi ja li cau el cap de la són, el padrí Cirilo l'agafa a coll i el puja al llit i jo pujo amb ells dos. La padrina recull les cadires i s'acaba d'acomiadar dels veïns i sento com tanca la porta de fusta i el soroll que fa l'enorme forrellat i com dóna dues voltes a la clau de ferro. Les claus de casa són totes molt grosses, no hi caben a la mà. La padrina ve amb mi a l'habitació i m'ajuda a desvestir-me i a posar-me la camisa de dormir. Després em fa resar un parenostre i li demano que no tanqui el llum de la sala fins que m'hagi adormit. Estic cansada i m'adormo de seguida, encara que no hi hagi el Jordi amb mi.