diumenge, 5 d’octubre del 2008

Arribada a Barcelona

  • Padrí.
  • Mana'm.
  • Què fas?
  • Llegeixo.
  • I que llegeixes?
  • Un llibre.
  • Ah!


Torno a mirar-me la nina i el vestit. És, per a mi, un problema insoluble. Abans tenia una nina vestida i ara tinc una nina despullada. He pogut desvestir-la però no la puc tornar a vestir. La roba es resisteix a tornar on li correspon.


  • Padrí.
  • Mana'm.
  • És un llibre de contes?
  • No.
  • I de què és?
  • A veure, que et passa? Que sents el temps?
  • No, però no puc vestir a la nina.
  • Porta, a veure si puc jo.
  • Gràcies padrí.
  • De res xiqueta.


Ara és el padrí que intenta una feina que les meves mans no han pogut assolir. Ell hi té molta traça amb les mans, sempre està fent coses, o llegint, o estudiant, o fent gimnàstica.


  • Padrí.
  • Mana'm.
  • Tu no ets català oi?
  • I qui ho diu que no ho siga? És clar que sóc català!
  • Però tu no ets de Catalunya i parles diferent.
  • A veure, jo sóc d'Albocàsser, al Baix Maestrat, a Castelló de la Plana d'acord i parlo català perquè sóc català.
  • Però l'oncle em va dir que eres valencià.
  • Valencians ho són els de València i jo no sóc de València. Nosaltres som de Castelló i els castellonencs no som valencians.
  • Ah!


No sé pas si se'n sortirà de ficar-li aquests pantalonets a la nina que té unes cames molt rectes de plàstic dur.


  • I Castelló de la Plana és lluny?
  • Si, molt lluny.
  • I com vas venir tu?


El padrí Cirilo deixa la nina a la taula del costat de la seva butaca i em pren en braços i m'enfila a la seva falda.

  • A veure, això és llarg, vols que t'expliqui com vaig venir?
  • Si, padrí explica-m'ho.
  • Mira jo vaig néixer al segle passat, al segle XIX.
  • Però això fa cent anys o més!
  • No dona no, en fa uns setanta-dos, vaig néixer just quan s'acabava, el 1898.
  • Ah! I vas néixer a Castelló de la Plana?
  • No, a Castelló no, a un poble que es diu Albocàsser, prop de Sant Mateu i de Tirig.
  • Ah! i el teu pare i la teva mare són a Albocàsser?
  • No, ells són morts dona. Jo vaig néixer allí i hi vaig viure fins als dotze anys.
  • I on vau anar després?
  • Només jo, quan vaig fer els dotze anys la mare em va preparar el “mundo” i vaig marxar de casa.
  • Què és el “mundo” padrí?
  • El “mundo” és un bagul que es duia abans, amb tota la roba i les coses que et calien.
  • I perquè vas marxar de casa? No t'estimaven?
  • I ca dona! És clar que em volien, però hi havia molta misèria. Jo era el gran i havia d'anar pel món a guanyar diners per a poder ajudar a la família. I si a sobre no hi menjava era una boca menys.
  • Però, on vas anar?
  • Doncs, amb el pare, vam anar amb carro fins a Benicarló i allí vam agafar una barca que ens va portar a Barcelona.
  • I perquè no venies en cotxe?
  • Perquè aleshores no n'hi havia de cotxes, només hi havia cavalls i carros i barques. Un cop vam ser a Barcelona el pare em va deixar a casa d'un marxant d'ultramarins.
  • Què són ultramarins padrí?
  • Una botiga de menjar.
  • Com la de la mare?
  • Si, com la de ta mare.
  • I t'hi va deixar així, com qui deixa una nina a terra?
  • Bé, un parent em va recomanar al burgés i el pare m'hi va portar perquè hi fes d'aprenent.
  • Què és un burgés padri?
  • Doncs un burgés és l'amo de la botiga.
  • La mare és un burgés?
  • No filla no, ta mare no és un burgés, serà una burgesa si tu vols.
  • Ah! i el teu pare es va quedar amb tu?
  • No, el pare quan va fer el tracte amb el burgés, amb l'amo, em va dir que fes bondat i se'n va tornar a la barca per tornar a casa.
  • I et vas quedar sol?
  • Si, em vaig quedar sol i amb dotze anys a una botiga de la Rambla de Barcelona.
  • Em sembla que ploraré padrí.
  • No dona no! Que d'això fa molts anys i ara ja no estic sol!
  • Però fa molta llàstima un nen sol.
  • Bé, aleshores no era un nen ja, tenia dotze anys, era el fill gran, i havia d'ajudar, això era bo per la família.
  • Ah! I on vivies?
  • A la botiga, em van posar una màrfega sota el taulell. Quan tancàvem a la nit, havia d'endreçar la botiga, netejar-la, i aleshores la dona del burgés ...
  • La burgesa?
  • Si, la burgesa, em donava un plat de menjar, me'l menjava assegut a l'escala, i me n'anava a dormir a sota el taulell.
  • Padrí, em fa molta llàstima aquest nen.
  • Doncs ho deixarem aquí, un altre dia te n'explicaré més, així, quan siguis gran, podràs escriure un llibre de la meva vida.
  • Si padrí, l'escriuré.
  • Bona xiqueta! Au, vinga, acabem de posar-li el vestit a la nina.
  • Si, padrí. Espera que et faré un petó.