Matinada

Se sent com plora una nena, plora molt perquè li fa molt mal, no para de plorar i gemegar, li fan mal les cames, molt de mal. I em desperto perquè són les meves cames que em fan mal i sóc jo qui ploro i gemego em fan aquell mal de sempre un mal que em surt de dins dels ossos i no les puc moure i el dolor és molt gran i no puc pensar en res més que en plorar i plorar i cridar la mare que no hi és i ara no em podran curar el mal que sempre em fan les cames que em surt de dins dels ossos i suo i ploro i sento com el padrins es lleven i vénen a la meva habitació i no saben que fer i els hi veig a les cares que estan espantats perquè em fa molt de mal i el metge no hi és i com ho faran ara ells a les tres de la matinada per trobar un medicament per a curar-me el mal de les cames però a mi em fa molt de mal em surt de dins i em recorre totes les cames com una enrampada i m'arriba al cap perquè només veig mal i més mal i només puc plorar i gemegar de tant de mal i el pobre padrí Cirilo ve i m'abraça i em tapa les cames i em pregunta que m'ha de donar i em pregunta si em pot donar una aspirina i jo només me'n recordo del xarop que prenc a casa i que em vaig aprendre el nom per si de cas trifosfaneurina jarabe que no em cura però me'l prenc i quan ja estic esgotada m'adormo i el padrí es posa la roba damunt el pijama i surt de casa a veure si l'apotecari li pot donar aquesta medicina que m'ha fet repetir el nom mentre se l'apuntava en una llibreta i la padrina s'asseu al meu costat al llit i m'acarona el cap i m'explica coses i intenta que se'm passi el mal però ells no saben el mal que fa el mal i per fi arriba el padrí Cirilo amb el xarop i li diu a la padrina Dolors que se'n vagi al llit que ja es queda ell amb mi i el padrí es queda amb mi mentre espero que el xarop faci efecte i m'explica un conte de rabosetes i llopets i formatges que són la lluna d'Albocàsser i de Tirrig i que són més espavilades les guineus que els llops a la seva terra i sempre els enganyen i poc a poc em passa el mal no sé si pel xarop o perquè estic esgotada o pel conte que sempre li faig repetir una vegada i una altra perquè em fa riure com l'explica i m'adormo i ja no sé res més fins l'endemà que em desperto.