divendres, 19 de setembre del 2008

Confessió


  • Ave Maria Purissima.

  • Sin pecado concebida

  • Hola mossèn Molet, vinc a confessar-me.

  • No ho has de dir així, Montserrat, has de dir “me confieso padre porque he pecado”.

  • Ah! vaja! Perdó: ma confiessu padre porque he pacadu.

  • I quin pecat has fet tu filleta, si ets massa petita per a confessar-te.

  • Doncs, bé, no ho sé ... li he pegat al Jordi, al meu germà i li he dit tonto al Tato.

  • Al Tato? I qui és el Tato?

  • Aquest mossèn, el meu nino.


Mossèn Molet es molt bona persona però a vegades li passa com a tots els grans que no veuen el més evident. El Tato és el meu nino de tota la vida, me'l van regalar quan tenia un any i era més gran que jo mateixa i l'arrossego amunt i avall tot el dia. Com pot no saber ningú qui és el Tato? Si ho sap tothom! El Tato és el nino de la Montserrat, la nena de la Montserrat de cal Cirilo.


No sé si mossèn Molet estarà gaire content de que l'hagi vingut a despertar de la migdiada, perquè quan he arribat pesava figues dins el confessionari. Però la padrina Dolors m'havia donat permís per venir a confessar i jo l'he aprofitat. M'agrada l'església, potser sigui només perquè s'hi està més fresc que enlloc i si t'estires a terra encara més, o perquè quan camines els passos ressonen: “clap clap clap” i si corres és igual que si alguna altra xiqueta corregués al teu darrera. Potser és per l'olor de l'aigua beneïda, o la de la cera dels altars, o l'olor una mica mústia dels lliris, el cas és que m'agrada força l'església.


Bé, del tot del tot no, perquè al retaule de l'altar hi ha un Sant Sebastià que em fa molta por mirar-lo, sempre que miro les imatges aquesta la passo de pressa, amb tot aquell munt de fletxes clavades al cos, fa angúnia, em sembla terriblement cruel que et matin així i també se'm fa molt estrany que algú vulgui morir d'aquesta manera. Quan m'expliquen les històries dels màrtirs penso que jo no en podria ser mai de màrtir, perquè no m'agrada que em facin mal. Veus? Ara m'hauré de confessar per haver pensat això, que és un mal pensament.


  • He tingut mals pensaments, mossèn Molet.

  • Mals pensaments, filleta? Quins mals pensaments pots tenir tu, criatura?

  • Doncs que penso que no m'agradaria ser màrtir, que no m'agrada que em facin mal.

  • I fas bé, no t'ha d'agradar ser màrtir, no estaria bé que t'agradés.

  • Però aleshores si no vull ser com Sant Sebastià, és que no aniré al cel?

  • I ca filla! I és clar que hi aniràs perquè seràs una bona cristiana i catòlica! Però no cal que t'agradi que et facin mal.

  • Uf! quin descans! Perquè tenia molta por d'haver de prendre mal.


Mossèn Molet és un bon home, ara ja ho sé. Potser ell també té por de veure tants sants plens de traus i ferides terribles. Perquè això és el que a mi no m'agrada de l'església, les imatges aquestes amb tanta sang i fetge. Ni les verges amb cors sagnants ni res de tot això. En canvi m'agraden els nensjesusets, són tan rodanxons i bonics, i semblen contents.


  • Saps resar l'Ave Maria?

  • Si, mossèn.

  • Doncs, apa, resa dues Avemaries i ja te'n pots anar cap a casa, i vigila quan travessis el carrer, no baixos de l'acera sense mirar si venen cotxes. Ego te absolvo in no...