divendres, 12 de setembre del 2008

Els pares

Avui, després de la migdiada, han arribat el pare i la mare. Sembla que els ha telefonat el padrí Cirilo des de la casa d'algú per a explicar-los-hi el que em va passar anit amb les cames. Encara que ja no me'n fan de mal estic contenta que hagin vingut. La mare em mira preocupada, perquè això em passa cada vegada més sovint i el metge diu que és del creixement o reuma infantil. Com que ja han vingut ara se senten més tranquils, patien pels padrins tan grans i tots sols amb nosaltres, però aquí sempre hi ha veïns que estan al cas. La mare ha aprofitat per anar a visitar a la gent del poble i l'hem acompanyada així hem estat en cases diferents i hem anat a carrers molt lluny.


Després a casa he sentit com la mare i la padrina parlaven i després la mare ens ha dit al Jordi i a mi que tenien notícies, que tindríem una germaneta. Jo no ho he acabat d'entendre massa, on era? Quan la tindríem? Perquè no la teníem ara? Perquè ens havíem d'esperar? La mare ens ha explicat que primer s'havia de fer, que la tenia a la panxa però que encara era massa petita per sortir. Jo m'he quedat ben parada, com hi pot ser una persona dins la panxa d'una altra? A més, dins la panxa no hi ha aire, menjar si, perquè es deu menjar les coses que es menja la mare, però com respira? La mare ens explica que encara no li cal respirar que ja ho farà quan surti i fa que ens posem el Jordi i jo al costat d'ella amb l'orella enganxada a la seva panxa a veure si sentim la germaneta. Ens hem endut un bon ensurt, perquè quan ho hem fet hem sentit que algú feia: “güeee”, com si fos un nen petit, però aleshores me n'he adonat que era la mare que feia broma, però ha estat bé posar-li la galta a la panxa de la mare i pensar que a l'altra banda hi ha la meva germana Núria, perquè la mare diu que es dirà Núria. Aleshores s'han posat a discutir amb el pare, perquè ell diu que la mare no ho sap si serà nen o nena i que amb tanta insistència en què serà una nena si surt un nen no se l'estimarà, però la mare diu que si que se l'estimarà si és un nen, però que no cal patir, que serà una nena, que ella vol tres fills que es diguin Montserrat, Jordi i Núria i que serà així. Si ho diu la mare deu ser que es pot fer, ella sempre fa el que vol.


Amb la mare tot és molt divertit perquè juguem molt. Ella treballa fora de casa, a la botiga, i a nosaltres ens cuiden el padrí Cirilo i la padrina Dolors, però les estones que es a casa la mare sempre juga amb nosaltres. Al pare el veiem menys, perquè treballa a Barcelona i a casa hi té un despatx també, encara que li agrada molt que anem d'excursió i aleshores, dins del cotxe, ens passem l'estona cantant cançons que ens ensenya, de muntanyes i barbabums de l'Etiòpia. Ara que ja ens han vist diuen que marxaran després de sopar. El Jordi i jo marranegem perquè no volem que marxin, o si de cas volem marxar amb ells a casa, però ens diuen que no, que encara ens hem de quedar uns dies al poble i que ja vindran la setmana que ve.


Ens quedem una mica tristos perquè ara que sabem que tindrem una germaneta volem estar al costat de la mare, per si surt i no hi som per veure-la. Però la mare diu que no sortirà fins després de les vacances i molts dies després, o sigui que no cal que patim, que no ens ho perdrem. De tota manera no els deixem marxar fins que no ens han explicat tots els contes i fet tots els petons que portessin a la boca. Quan ens hem adormit han marxat, m'ho va explicar la padrina Dolors l'endemà al matí. Bufa! Me n'he descuidat de dir-li a la mare la dolenteria que vam fer a l'església amb les campanes! Això no serà dir una mentida, oi? Me n'he descuidat de veritat.